NARCIS VIVES:

Introducció de 15 minuts explicant què és el projecte. La idea del projecte Memòria Viva neix de l' experiència a l'Atles de la Diversitat. Dos grups de gent gran hi participa: un grup de Corrientes, Argentina i l'altre de Callús. Es pensa que si és bonic que els nens i joves expliquin el lloc on viuen retratant el més bonic del seu indret, també és molt interessant recollir l'experiència de vida de la gent gran i tenir testimonis de la història local.

En Narcís proposa a la gent que assisteix recordar una gran nevada. A partir d'aquesta idea sorgeixen molts records diferents. Ens adonem que entre tots ja podríem construir un primer testimoni de vida, ja tindríem un primer "record". Es fa evident com podria ser la dinàmica de treball. Com de senzill és recordar a partir d'un fet concret i com de rica és la memòria de cadascú.

RAMON FONS:

Exposició de 15 minuts. com funcionarà el curs i les sessions.
Explica un canvi en el calendari. La segona part de la unitat 1 serà el dia 14 de març.
Aclariment de com serà la setmana i els horaris de cada activitat. A més de les hores de teoria i de pràctiques hi ha els dimecres de 10 a 11h de coordinació: aquesta estona vol ser un espai per decidir quines línies d'investigació es poden escollir per estudiar el tema de treball de la classe teòrica. Serà el moment per recollir, contrastar, ampliar informació.

L'altra activitat serà els dissabtes i l'hem anomenada "records": espai per a qualsevol persona que vulgui donar testimoni d'un fet important de la seva vida o rellevant per a la història de Callús.

En Ramon remarca que la història personal de tothom, vingui d'on vingui és important. Hi ha tres o quatre persones que varen venir a Callús de grans.


PERE GASOL:

Exposició de 10 minuts. Per què és important la història? En Pere Gasol utilitza un fragment d'un text de Bertol Brecht per evidenciar que la història no la fan els grans personatges que són els protagonistes dels llibres de text i de les "històries del món". La història es fa amb l'aportació de totes les persones que vivim. La història local de Callús es construeix amb les vivències de tots els seus habitants.

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ:

• Fer adonar als assistents que recordar d'una forma pautada és molt senzill. Només cal buscar un motiu i seguidament apareixen molts records.
• Adonar-se que els records que configuren l'experiència i la història de cadascú de nosaltres és la història del lloc on vivim.
• Adonar-se de la importància de trobar el mètode de recollir, ordenar i exposar aquesta informació i així poder escriure la història del nostre poble tot relatant la nostra vida.

RECURSOS:

• Fotocòpies del text que utilitza en Pere Gasol.
• Projector.
• Taulell de suro on es pengen els horaris de les classes i les pràctiques de la setmana així com de la sessió de dimecres al matí de coordinació d'història. També anirem penjant les tasques fetes, les que cal fer i qui ho fa, el material que arriba i de qui és .

ASPECTES MÉS REMARCABLES:

• En Pere Gasol mitjançant el text de Bertol Brecht, explicita que la història és possible per la intervenció de tots i totes els que viuen en un lloc.
• La proposta d'en Narcís Vives sobre el tema “la nevada”, evidencia que tothom té records a explicar que poden ser importants per aportar detalls i dates d'una història.

VALORACIÓ:

• S'aconsegueix que els assistents pensin que és interessant el que ells i elles han viscut i també el lloc on viuen. La cerca d'experiències personals i investigació de la història local fa créixer l'autoestima i autorreconeixement. Això mateix ha quedat palès quan s'han mostrat les exposicions i el treball a la resta de ciutadans del poble: en veure els objectes, fotografies i informació exposada s'adonen que ells també podien haver aportat material vàlid i interessant. De sobte apareix l'interès per recuperar i cercar documents o records que no havien estat importants.
• Un motiu, un tema dóna molt material: és important per convidar i alhora per acotar el camp d'investigació.

PERE GASOL

Recupera la idea que va exposar el primer dia sobre els ciutadans com autèntics protagonistes de la història. Aquests protagonistes, en aquest cas els mateixos oients, poden recuperar les seves experiències viscudes fent memòria. Tanmateix la memòria ens pot fallar i per això podem comptar amb altres recursos que ens ajudin a fer un relat fidel del passat. Classifica aquests recursos en quatre fonts: fonts escrites, fonts arqueològiques, fonts artístiques i fonts àudiovisuals.
Fa adonar als oients que tothom té aquesta mena de fonts a casa seva i en posa exemples: una carta reclutant un noi al servei militar, una acta notarial, un llibre de memòries, retalls de premsa, són fonts escrites. Una pintura, la ceràmica, un morter, un canti, són fonts artístiques. Els fòssils, monedes com les pessetes, eines de treball o atuells de cuina, són fonts arqueològiques. Les fotografies, pel·lícules familiars o altres gravacions, discos, són fonts audiovisuals.

JOAQUIM ALOY

Explica la importància de la història oral. És una font molt rica que ajuda a omplir buits importants de la nostra història i bàsica quan no n'hi ha altre.
Destaca la força i l'impacte d'una narració oral i sobretot si és amb imatges: gestos, mirades, silencis, llàgrimes. La importància que el protagonista de la història aportarà informació completíssima amb gran riquesa de detalls.
Ens parlà dels àmbits que pot estudiar la història oral: vida qüotidiana, familiar, els costums, festes i tradicions, jocs i joguines, treballs i oficis, naixement d'un barri, d'un poble, onades migratòries, la modernització, sindicats, política, el paper de les dones, l'escola.
Alguns consells per a les entrevistes: sobretot guanyar la confiança de l'entrevistat. S'ha d'anar ben documentat i situar-se a l'època de l'entrevistat. Cal escoltar molt, guardar silenci, i compartir les emocions sense perdre l'objectivitat.


És millor tenir imatge i so que no només so. Caldrà fer una contrastació de la informació; la memòria ens pot trair.

RAMON FONS

Fa una exposició de quines són les fonts on es pot trobar informació, documentació, material digital i altres de la història de Callús: arxius, masies, fons personals, altres arxius de la comarca, publicacions, fotografies, vídeos, materials personals.

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ:

• Donar eines de suport a la memòria per reconstruir la història: fonts escrites, fonts arqueològiques, fonts artístiques i fonts àudiovisuals.
• Adonar-se de la importància de la història oral.
• Inventariar les fonts per recuperar aquesta memòria a Callús.

RECURSOS:

• Fotocòpies
• Projector

ASPECTES MÉS REMARCABLES:

• Novament en Pere Gasol és sobretot didàctic i aconsegueix que tothom s'identifiqui com a persona que pot aportar informació i documentació. Fa sentir que els seus “papers”, els seus “estris” quotidians o bé ja antics, poden tenir un valor per explicar els esdeveniments de la història del poble.
• En Ramon Fons evidencia que a Callús hi ha moltes fonts d'informació i que la tasca per conèixer-les i per estudiar-les ja és molta d'entrada. Cal esperar que n'apareguin més, pensar en gent que pot tenir informació i material.
• En Joaquim Aloy dóna unes pautes clares de com recollir la informació oral. Destaca la importància de recollir la riquesa de detalls dels testimonis, la importància de contrastar a diferents testimonis per recuperar una història el més fidel possible.

VALORACIÓ

• Els oients s'entusiasmen en veure que els documents que ells tenen són valuosos per escriure la història del poble.
• Pensen i molts ja saben on anar o a qui demanar la informació.
• A mida que avança el curs ens adonem que no ha quedat clara la importància de la recollida d'informació: de ser fidel al testimoni, de deixar parlar, de no conduir massa la conversa, de buscar tantes fonts d'informació com siguin possibles per contrastar i enriquir el relat.
• Es tendeix massa a pressuposar la informació que s'obtindrà. De fet moltes vegades es condueix la conversa cap a la resposta que es vol escoltar.
• Caldrà buscar una explicació més clara de com fer recerca. Si existeixen axiomes o pressupostos, cal que s'explicitin i intentar fer-ne hipòtesis a contrastar.

JOAQUIM ALOY, PERE GASOL, RAMON FONS treballen amb cada grup de treball intentant donar pistes de com enfocar les feines a fer.

Es fan tres grups de treball:

1. AUDIOVISUAL: amb en Joaquim Aloy es miren les fotografies de què disposem fins al moment i suggereix de dividir l'exposició en tres parts i una possible quarta part.

• Primera part: Arquitectura de 'Els Manxons'. Exposar totes les fotos on es veu com era l'edifici .
• Segona part: ‘Els Manxons' abans. Amb la informació que tenim, utilitzar algunes fotos per il·lustrar l'explicació
• Tercera part: Enderrocament de ‘Els Manxons'. Fotografies d'enderrocament de cada una de les cases.

Possible Quarta part: mirar l'arxiu Codina. Pot ser que es trobin fotografies de vida quotidiana a ‘Els Manxons'; casaments, batejos, festes. Si fos així hi hauria un apartat de vida quotidiana.

2.DOCUMENTACIÓ
El grup es reparteix tots els documents aconseguits. En Pere Gasol proposa una lectura i després anima a escollir: alguns paràgrafs impactants per algun motiu, els documents més antics o amb algun tret específic, com per exemple un segell. Aquests serien els que s'exposarien.

3.RECERCA DE MATERIAL A EXPOSAR

En Ramon Fons i en José consensuen com reproduir un tros de mur tal i com es feia en la construcció de ‘Els Manxons', tècnica i material. Aniran a buscar teules originals, una maqueta, alguna pedra d'algun llindar, tot aportat per callussencs que ho guarden com un record sentimental.

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

• Organitzar el material que s'ha recollit i començar a pensar com es pot realitzar el documental i l'exposició.
• Donar tasques a cadascú.
• Fer responsable a cada grup de treball del tipus de material que ha decidit treballar: fotografies, documents o altres materials.

RECURSOS

• Impressió de totes les fotografies que es van digitalitzant amb una identificació per poder localitzar-les en el moment de la selecció.
• Carpeta classificadora de tot el material: documents escrits i fotografies originals i impreses.
• Ordinadors amb programari lliure per poder introduir: els textos, les fotografies.

ASPECTES MÉS REMARCABLES

• Hi ha un fons fotogràfic molt important en volum i de gran valor artístic i documental.
• El tema escollit “els Manxons”, desperta molt interès i té un component sentimental pels callussencs que fa moure a molta gent.

VALORACIÓ

• Cal fer un seguiment molt acurat del treball de cada grup. En un inici no es senten segurs en les seves tasques, ni en com catalogar el material.
• El treball de recerca i reconstrucció de la història així com de recopilació de material, avança molt més que les classes on els alumnes assoleixen coneixements per tractar el material i familiaritzar-se amb l'ús de l'ordinador.