Fonamentació, estratègies de treball i metodologia del Projecte Memòria Viva.
 

1.- Justificació

Les vivències, l’experiència de la vida, la maduresa o la saviesa són valors que tots trobem en la gent gran que moltes vegades ens meravellen amb les explicacions dels seus records, amb els seus consells. Hi ha una memòria amagada a l’interior de cadascuna de les persones que pensem que és bo que pugui sortir a l’exterior, que es pugui conèixer, que se’n pugui fer la màxima difusió, no sols entre el col.lectiu de gent gran, sinó a altres col.lectius, de manera especial a infants, adolescents i joves, des de les escoles o instituts a les organitzacions de lleure.

És per això que pensem que aquest projecte que anomenem Memòria Viva és beneficiós per a molts. Primer ho és per a la gent gran que hi participa, a qui animem a fer memòria, a recollir i recuperar informació en diferents suports (text, àudio, fotografies, vídeo… ), a organitzar el material que elaboren de manera que pugui ser entenedor i, finalment, a publicar-lo a internet. Però, també ho és per a altres persones grans que busquen en aquests treballs punts de referència vital i, a més a més, per a altres col·lectius que, pel seu interès cultural, humà o de valors de tot tipus, vulguin accedir a materials de ben segur molt importants des del punt de vista social i educatiu, tant des de la perspectiva d'eines didàctiques com de la de coneixements i continguts valuosos.

Així, doncs, a part de suposar una ocupació i un entreteniment de la gent gran en el tema específic d’història local que es triï, comporta també una formació d’usuari en l’ús d’eines informàtiques de tractament, cerca, elaboració i publicació d’informació, així com les eines de comunicació interpersonal o grupal que ens ofereix Internet.

Per tot això que acabem d’esmentar, hem dut a terme aquest curs sobre ‘La història local des de la memòria dels seus protagonistes’ en el qual els assistents, de forma individual o en petit grup, s’han posat d’acord sobre un tema a treballar, o a aprofundir relacionat amb la història del segle XX i , més concretament, amb la història local. Han estat molt importants les pròpies fonts d’informació de la gent gran: els seus records, objectes antics, fotografies…, la visió personal dels fets, la seva opinió… No ens ha interessat tant en aquest projecte, el que hagin pogut trobar a revistes, llibres o altres webs.

La memòria col.lectiva d’un poble es nodreix de les memòries de tots i de cadascun dels seus habitants i de la seva voluntat de projectar-se cap endavant.

 

 

2.- Objectius

El projecte Memòria Viva té un doble objectiu: per un costat ajudar la gent gran a formar-se en l’ús de les TIC, i per l’altre, aprofundir en un tema de la història local que reconstruïm entre tots a partir dels records, del material antic, fotografies, enregistraments sonors, vídeo, i una exposició que és la cloenda del treball sobre un tema.

1.- gent gran al voltant d’ordinadors
2.-l’exposició dels manxons on es vegi públic i una part de la mostra

Per a tots els participants en el projecte és tan important el procés d’aprenentatge i construcció conjunta, com el producte final accessible a tothom, bé a través de l’exposició o a través d’Internet en la base de dades de la memòria viva.

 

3.- La formació

 

Partim de la base que el treball és presencial i que requereix d’unes sessions de formació i d’unes pràctiques. Cal un monitor preparat per fer la introducció de cadascun dels temes, per intentar que hi hagi una motivació constant en els assistents buscant l’equilibri entre la tecnologia que cal aprendre i els records o la memòria viva que, amb mà esquerra cal anar deixant que afloreixi dels participants.

L’activitat es pot dur a terme en una sessió setmanal d’una hora de durada, a banda d’ activitats amb horari més flexible de recollida d’informació fora de l’aula, i pràctiques a l’aula d’ordinadors per digitalitzar la informació, consultar les produccions dels altres i publicar la nostra a Internet...

3.1 L’aprenentatge de les TIC

No sempre necessitem els ordinadors. Entenem que una bona formació en Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) no inclou només la T de Tecnologia, que implica aprendre a utilitzar un programari determinat, sinó que són molt importants també la I d’Informació que comprèn les diferents fases d’observació, recollida, tractament i digitalització de la informació junt amb els conceptes d’arquitectura de la informació, navegació, visualització i cerca d’informació. Finalment La C de Comunicació ens ofereix possibilitats de posada en comú, treball en equip i debat a distància a través d’Internet entre els participants. És per tot això que el treball amb la gent gran es realitza tant dins com fora de l’aula en funció de les necessitats.

 

3.2 La història local

La Història Oral

Les fonts orals d’informació constitueixen una font d’informació molt valuosa sobre el passat històric dels nostres pobles. Les vivències i records entranyables dels nostres avis i pares, constitueixen un patrimoni col.lectiu molt important que hem d’intentar que sigui recollit perquè no desaparegui.

Per què?

  • Perquè és una font que ens ajuda a cobrir buits importants de la nostra història. I quan no tenim altres fonts d’informació és una eina bàsica.
  • No hi ha diaris, no hi ha informació escrita enlloc d’un tema determinat. La informació oral és vital. Quan tenim una foto on hi surt molta gent, per identificar-los moltes vegades només és possible amb la història oral
  • Perquè segur que descobrirem aspectes, perspectives i matisos desconeguts i que tampoc no consten als tractats d’història.
  • Perquè ajuda a entendre millor la història d’una família, d’un carrer, d’un barri, d’un poble, d’una ciutat.
  • Per estudiar el dia a dia, la vida quotidiana, els problemes diaris que vivia la gent del carrer.
  • Perquè dóna la paraula, fa protagonistes a persones que normalment no surten als manuals d’història, persones anònimes, grups marginals, però que també són protagonistes de la seva època.
  • Perquè ens aproxima la història, la fa més entenedora, més vivencial.
  • Per la importància dels documents sonors i les imatges. La força, l’impacte que té una narració oral no la té una narració escrita. I no cal dir si és amb imatges: gestos, mirades, silencis, llàgrimes.
  • Perquè et permet recollir vivències, coneixements, sofriments.
  • Perquè els testimonis directes d’un fet, d’una situació ens poden oferir una informació completíssima, amb gran riquesa de detalls

No obstant, també hi ha alguns problemes amb els que ens trobarem:

    • La traïció de la memòria.
    • La fiabilitat. Cal tenir-ho en compte
    • La parcialitat
    • Malentès, confusió
    • Divergència d’opinion

La tasca de detectiu

  • Fer alguna prova que permeti constatar la seva memòria i detectar la fiabilitat o no dels fets
    • És bo anar al màxim de documentat possible.
    • En alguns moments de dubte donar més o menys validesa a algunes afirmacions, etc. o simplement no tenir-les en consideració
    • Demanar si tenen amics, amigues, persones que hi fossin presents per complementar més detalls.
  • A vegades quan coneixem unes opinions divergents de dos entrevistats, intentar organitzar una trobada conjunta.

Un repte bàsic genèric és el de crear, conservar i divulgar arxius de memòria oral. Però caldria prendre consciència de la urgència del tema:historiadors, estudiosos, arxivers, periodistes, estudiants, institucions... Tots hauríem de ser conscients de la importància de la història oral com a eina de recerca. Per evitar que es perdi definitivament una part de la nostra memòria històrica.

La tasca a fer pel que fa a història oral és una lluita contra-rellotge. La recerca oral té data de caducitat.

Un nen que tingués 12 anys en la proclamació de la República, ara té 85 anys

Els de la lleva del biberó ja tenen 83 anys

Gent que va patir les presons, els camps de concentració dels primers anys del franquisme: també ja són molt grans.

Bona conservació del material

 

3.3 L’organització del treball

És convenient fer grups de treball de no més de 3 participants i assignar-los rols i funcions de manera rotativa: un facilitador/a, un responsable de materials, un comunicador, un secretari.

Cada petit grup de treball pot elaborar un record diferent o bé centrar-se en un aspecte d’un mateix record que comparteix tot el grup.

Gran part de la feina que comporta la participació en el Projecte Memòria Viva es pot fer en les sessions setmanals teòriques i en les pràctiques a l’aula d’ordinadors. Les tasques d’investigació, reflexió i posada en comú podran fer-se en un espai determinat amb anterioritat a l’inici del projecte i amb possibilitat per ser utilitzat amb certa freqüència per al treball en grup. Perquè el projecte Memòria Viva sigui present en aquest espai, es recomana col.locar a la paret un calendari del projecte amb els temes que es treballaran mentre duri el curs.

Per fer les pràctiques a l’aula d’ordinadors s’estableix plena llibertat d’horaris. Això permet l’acostament d’aquells participants amb rutines que no s’adapten a horaris preestablerts. Una altra possibilitat és establir un horari d’utilització de l’aula d’ordinadors que garanteixi la presència d’algun monitor que faci un seguiment o acompanyament als participants que hi vulguin assistir. No obstant, la implementació del projecte en la seva fase inicial ens ha aportat dades suficients com per descartar la darrera opció i prendre com a vàlida l’assistència a l’aula en una franja horària més àmplia i lliure.

Vegem, a continuació, alguna de les estratègies que hem de tenir en compte per treballar a l’aula d’ordinadors.

Abans

Assegurar-se que tots els equips funcionen (ordinadors i perifèrics) i que no tinguin virus, que els programes necessaris estiguin instal.lats i funcionin correctament.

Verificar la connexió i si l’entorn de treball de la Memòria Viva a Internet està disponible.

Treballar prèviament els aspectes relacionats amb el material amb el que interactuarem, oferir algunes instruccions sobre com agrupar-se, com començar, què fer.
Un cop allà

Serà inevitable reservar una part de la sessió a l’ exploració de l’aplicació o de l’espai web que ens interessi presentar.

Plantejar una tasca molt clara, un temps per fer-la i un producte a lliurar en acabar.

Estimular el treball col.laboratiu entre els participants.

Si hi ha problemes tècnics en un ordinador i no es troba una solució ràpida, es redistribuiran els participants en els grups que estan treballant amb altres ordinadors.

Es convenient que l’ animador/a passegi entre els participants, observi què fan i atengui les seves consultes.

 
 

4.- Suggeriments Metodològics

 

Moment inicial de coneixement i de posada en comú

Per començar la feina, és recomanable treballar amb les idees, els conceptes i el vocabulari que fan servir les persones grans en relació al tema a tractar. És bo partir de les seves experiències prèvies, dels seus records i donar valor a tot el que saben.

En aquest moment és important acordar un marc conceptual i un lèxic comú que ens permeti construir en conjunt, però tendint sempre a considerar i a respectar la diversitat com un valor.

Les activitats que poden motivar aquesta posada en comú són diverses: pluja d’idees, comentaris d’anècdotes familiars, intercanvi de records, reconeixement d’objectes antics, visionat d’un vídeo, anàlisi de fets històrics o fotografies.

Convé portar un registre, encara que sigui mínim, de les aportacions dels participants, de la terminologia emprada, de les fonts de què parteixen… per tal d’afavorir i ordenar el treball de síntesi posterior.

En acabar aquesta etapa hem de comptar amb una sèrie d’opcions temàtiques que podem desenvolupar, com per exemple:

  • Com era la vida quotidiana abans,
  • Com vivien,
  • Com van anar incidint en la gent els canvis tecnològics,
  • Com vivim en l’actualitat,
  • Com gaudien del temps lliure,
  • …

Moment de selecció

A partir de la informació recopilada estem en condicions de seleccionar el tema que treballarem.

En funció de l’organització dels grups de treball, es distribueixen les tasques a realitzar.

Podem utilitzar diferents criteris de selecció; no obstant, hem de tenir en compte que per al projecte és molt important recuperar els records i les vivències personals dels participants, i a aquest objectiu hem d’orientar la distribució de tasques.

Una producció singular, no necessàriament ha de referir-se a un tema o a un esdeveniment que no hagi estat elaborat per un altre participant, o que aquest no hagi viscut intensament. Moltes vegades és el punt de vista diferent, o la forma d’apropiació diversa la que atorga un caràcter singular. Aquesta apropiació pot ser influïda per múltiples causes (geogràfiques, socials, polítiques), i són justament aquestes causes les que seran particularment interessants per enriquir el projecte.

En acabar aquesta etapa haurem d’haver triat un tema o un esdeveniment sobre el qual haurem d’aprofundir.

Moment de cerca d’informació

Per començar la cerca d’informació, un cop ja tenim clar quin és el tema sobre el qual volem aprofundir, és important intentar acostar-nos-hi des de diferents punts de vista. Per a això, pot ser bo fer una llista d’ítems i de preguntes que promoguin l’interès per la recopilació de la informació pròpia d’aquesta etapa.

És recomanable dividir les tasques i assignar rols als diferents membres dels grups.

Una metodologia de treball possible en el moment d’investigar pot ser:

    • Cada grup investiga un aspecte diferent del tema triat. El grup de gent gran de Callús va triar el tema dels Manxons, una edificació singular en la qual es va desenvolupar una part de la seva història. Un grup va investigar la Vida quotidiana: Tan important com l'edifici era la vida de la gent que l'habitava. Molts d'ells han estat testimonis o bé perquè hi varen viure o perquè algú molt proper ho va fer; uns altres es van centrar en la Vida econòmica: La diversitat i riquesa d'informació dels diferents oficis dels "manxonaires" es mereix un capítol especial; atenció especial va merèixer també La Història dels Manxons: breu introducció amb quatre pinzellades dels inicis poc clars dels Manxons fins al seu enderrocament. Finalment, uns altres es van dedicar a l’Arquitectura, entorn i urbanisme: l'edifici dels Manxons és ben singular a la zona on existia. Han volgut dedicar un espai especial per mostrar com era arquitectònicament i la bellesa de molts dels seus racons.

Sempre convé acudir a fonts diverses d’informació. La pertinença d’una font dependrà del tipus d’informació que estem buscant.

Tinguem en compte que en consultar diverses fonts podem obtenir informació contradictòria (diferents formes de viure un mateix fet històric, diferents experiències, etc.) En aquest cas és convenient analitzar amb els participants les semblances i diferències per plasmar les variacions o bé unificar criteris.

Reconèixer la veracitat de la informació serà important per afavorir l’adquisició de criteris de valoració de les fonts.

És important que els participants reconeguin la importància de registrar adequadament la informació recopilada, la qual cosa pot fer-se fent servir diversos suports (enregistraments àudio, fotografies, textos, vídeos, etc.) , així com la conveniència d’esmentar sempre la font o origen d’aquesta informació.

És el moment ideal per afavorir el pensament crític i d’anàlisi en la construcció de les produccions que duem a terme. Intentar anar sempre una mica més enllà de la informació bàsica i intentar la posada en joc d’habilitats cognitives com la comprensió, la interpretació, la comparació, l’establiment de relacions, l’anàlisi i la síntesi.

En acabar aquesta etapa hem de comptar amb la informació suficient perquè els participants puguin respondre les preguntes que es van formular inicialment.

Moment d’ organitzar la informació

Totes les produccions tenen previst una sèrie d’ítems a completar que poden contribuir en major o menor grau a organitzar la informació bàsica.

 

No obstant, sempre hi ha un espai per a la redacció lliure i per a incloure fitxers addicionals on cal tenir clar com es presentarà la informació recollida.

Suggerim pensar primer l’estil de comunicació i el tipus de text que volem produir. Animem a l’originalitat i a la creativitat en la producció de textos. Es poden pensar diferents alternatives a la tradicional monografia o informe. Un desafiament més gran pot permetre incloure tota la informació en una historieta, un article periodístic, un pòster publicitari, etc…

En acabar aquesta etapa hem de tenir clarament planificat què explicarem (el contingut), com presentarem la informació (el format, l’estil de comunicació) i les eines que utilitzarem per editar la informació (processadors de text o imatge, editors d’àudio, vídeo, etc.).

Moment de producció

El moment de producció és el que necessàriament requereix de l’ús d’eines informàtiques. La informació que produïm haurà de ser digitalitzada: haurem d’utilitzar el processador de textos per introduir textos, editar enregistraments de cançons o entrevistes, escanejar fotografies, editar vídeos…

 

Per a la redacció d’esdeveniments o fets històrics serà important tenir en compte la finalitat dels textos instructius: connectar el llenguatge amb l’acció. Alguns suggeriments per dur a terme aquesta tasca:

    • posar-se en el lloc del qui no coneix l’esdeveniment.
    • no saltar-se cap pas en la descripció.
    • no alterar la seqüència,
    • explicitar fins i tot allò que sembla més evident.
    • emprar un vocabulari precís.

Donat que la producció excedirà els límits de la presencialitat, suggerim tenir sempre presents els destinataris de la presentació per procurar que la seva lectura sigui àgil i interessant. Traslladar aquesta preocupació als participants els permet adquirir noves habilitats. Confiem que aquest aspecte contribuirà positivament en la motivació dels participants.

En acabar aquesta etapa hem de disposar de tota la informació a punt per ser publicada (inclosos els títols, les descripcions i els noms complets dels autors).

Es recomana revisar acuradament la redacció i ortografia dels escrits.

Per enriquir

Un record es pot enriquir amb la informació recollida durant el moment de cerca i que havíem descartat en el moment de selecció de la informació.

Podrem incloure: les entrevistes fetes, enquestes, fotografies complementàries a les que ja hem triat, vídeos etc. Tots aquests arxius contribuiran a contextualitzar la producció.

És important preveure que cada arxiu addicional (imatge, so o vídeo) vagi acompanyat d’úna descripció elaborada pels participants.
Per publicar

Ha arribat el moment de compartir tot allò que hem produït!

Comptem amb dues formes de publicació:

  • La realització de fitxes a les que anomenarem ‘records’ que publicarem a la Base de Dades de la Memòria Viva a través d’Internet.
  • Les exposicions locals, a nivell presencial.
 
 

Records

La plataforma Memòria Viva ha estat dissenyada perquè pugui incloure una base de dades multimèdia (fotografies, so, vídeo, textos, dibuixos etc.) accessible per Internet, que serveixi com a mitjà de recollida i difusió d’una sèrie de memòries i records (o fitxes) del segle XX, als quals no tindrem accés a través de llibres, revistes, diaris i fonts d’informació tradicional. Parteixen directament de les vivències, dels records i dels materials recopilats pels protagonistes: el grup de gent gran que participa en el projecte.

La proposta subjacent al projecte Memòria Viva anima a recollir tots aquells elements que ens permetin descriure algun aspecte de la història del segle XX tal i com és percebuda pels seus protagonistes en una d’aquestes fitxes record.

La complexitat dels continguts presentats a cada fitxa record dependrà de la quantitat d’informació digitalitzada de què disposi cada participant. De vegades trobarem records simples que presentaran una entrevista o una breu narració dels fets (segons el punt de vista del participant) mentre que en altres ocasions podrem crear fitxes contenidores (més complexes) que, com el seu nom indica, contindran diversos elements relacionats entre sí entorn a un tema global. Vegem-ne les característiques de cadascun:

  • Un record pot contenir text i imatges (opcionals). A l’exemple que mostrem a continuació trobem només text i fotografies. Es tracta d’un record de presentació del grup de gent gran de Callús que han treballat en el projecte.


  • Un record contenidor comprendrà una sèrie de recursos o fitxers (text, so, vídeo, etc.) que s’han recuperat, elaborat i/o digitalitzat en el transcurs de l’estudi d’un determinat tema amb la idea de preservar-los a través del temps i poder-los presentar a una comunitat més àmplia a través d’Internet. Si observem detingudament aquesta fitxa record veurem quehi ha una sèrie d’accessos a fitxers o arxius addicionals que desenvolupen més àmpliament o des d’un altre suport el tema tractat.

 
Les exposicions locals

Per fer partíceps de l’experiència els qui ens envolten, la gent del nostre poble o del nostre barri, proposem seleccionar la informació i els objectes recollits, així com els records creats i fer una exposició oberta a tothom.

Una exposició que:

  • Ofereixi una perspectiva múltiple sobre els temes o esdeveniments presentats.
  • Reculli tots els elements més genuïns d’una vivència i un moment determinats.
  • Desperti l’atenció dels nostres sentits.

… i que per damunt de qualsevol cosa, plasmi els records i les impressions dels protagonistes que van participar en la construcció dels fets i esdeveniments que formen part de la història del segle XX.

Aquesta serà l’oportunitat per difondre, a través de murals, mostres, làmines, fotografies, fulletons, exposició d’objectes del moment, quadres etc. la feina feta pels participants. També podrem aprofitar un programa de ràdio o una entrevista feta en una revista.

A banda de la difusió, les exposicions ens ofereixen l’oportunitat de disposar del moment adequat per promoure la interacció entre persones, i afavorir la recollida de material. Aquest és un moment en el qual hem d’emfasitzar la importància de la capacitat de diàleg, d’empatia i de perspectiva social que permeten la consideració cap als altres, entenent com se senten o van sentir, i posant-nos en el seu lloc per comprendre les seves raons. Aquestes comunicacions permeten reflexionar, faciliten la confrontació d’idees, la discussió, el debat, la crítica i l’autocrítica.

Mitjançant aquest tipus d’activitats busquem afavorir en els que aprenen la capacitat de reconèixer-se a ells mateixos i també als altres com a subjectes d’una identitat personal, històrica i cultural. Com a productors que han estat, hem de tenir en compte en la gent gran que participa en el projecte Memòria Viva, que les coses son genuïnes d’un lloc i que depenen d’un context, de les circumstàncies, dels protagonistes, i que hem de respectar aquesta essència en interpretar el contingut dels ‘records’ realitzats.

Finalment, no hem d’oblidar que serà el moment per conèixer, compartir, recórrer, descobrir, acompanyar a algú i aprendre.
tornar